REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO

Nom del conflicte: Conflicte a l’est de la República Democràtica del Congo. Ofensiva de l’M23 i escalada regional (2022–present; gran intensificació a començaments de 2025).

País/països: República Democràtica del Congo amb implicació regional de Rwandai Uganda en operacions puntuals; actors regionals i forces mixtes. 

Data d’inici: Conflictes armats de llarga data a l’est (dècades), la campanya actual de l’M23 es remunta a 2022 i va escalar notablement a principis de 2025 (presa de Goma i ofensiva ampliada).

Parts enfrontades: 

• M23 (Moviment 23 de març): força rebel principal responsable de l’ofensiva a North i South Kivu; acusacions de suport per part de Rwanda.
  
  

• FARDC (Forces Armades de la RDC): exèrcit estatal.
  
  

• Forces regionals / RDF (Rwanda Defence Force): acusades de donar suport i d’intervenció directa en alguns episodis; Kigali ho nega oficialment, però nombrosos informes internacionals apunten a implicació.
  
  

• ADF / IS-CAP (Allied Democratic Forces, afiliada a l’Estat Islàmic — ISCAP) i altres grups armats locals: actuen a zones de Nord i Sud Kivu i Ituri, responsables d’atacs massius contra civils.
  
  

• Milícies locals i grups ètnics armats (diversos): impliquen violència intercomunitària i control territorial. 

Descripció del conflicte:

L’est de la RDC ha patit un conflicte endèmic alimentat per rivalitats ètniques, control territorial i recursos minerals. Des de 2022 l’M23 (un grup rebel originat en antics excombatents tutsis congolesos) ha tornat a guanyar força i, amb una escalada important a començaments de 2025, ha capturat ciutats i territoris claus (incloent-hi episodis com el de la presa de Goma). Els informes internacionals assenyalen suport militar rwandès a l’M23, fet que ha convertit el conflicte en una crisi amb potencial regional. Alhora, altres grups armats com l’ADF/IS-CAP han intensificat atacs sectaris i massius en zones separades, agreujant la inseguretat i la crisi humanitària. La presència i competència pel control de mines (cobalt, coltan, or, etc.) i les rutes comercials també alimenten la conflictivitat. 

Persones i col·lectius afectats: 

• Civils de les províncies de North Kivu i South Kivu, Ituri i territoris veïns — morts, ferits i violacions dels drets humans (execucions sumàries, violència sexual, desplaçaments massius).
  
  

• Desplaçats interns i refugiats: milions de persones desplaçades (xifres acumulades en 2025 parlen de diversos milions d’afectats/desplaçats), amb camps i poblacions urbanes saturats.
  
  

• Comunitats locals, treballadors sanitaris i escoles: col·lapse de serveis bàsics i atacs a infraestructures.

Danys materials ocasionats:

• Destrucció i saqueig d’infraestructures urbanes (mercats, habitatges, escoles, centres de salut). Hi ha informes d’un nombre alt de centres de salut sense medicaments o funcionament reduït per la guerra.
  
  

• Pèrdues i control de mines i recursos naturals (impacte en la mineria i en la recaptació d’ingressos; canvis en la cadena de subministrament de minerals).
  
  

• Desplaçaments massius que implica pèrdua de mitjans de subsistència, campanyes agrícoles abandonades i degradació ambiental en zones ocupades. 

Vies de solució:

• Diplomàcia regional i negociacions multilaterals: impulsar acords de retirada i desmilitarització amb mediació de la UA, la CIRGL (Conf. Internacional sobre la Regió dels Grans Llacs) i actors internacionals — ja hi ha hagut converses i intents diplomàtics durant 2025.
  
  

• Pressió internacional selectiva contra els actors externs implicats: investigacions i mesures (sanccions dirigides, retalls d’ajuda o restriccions) per convèncer els països que sumin influència (per exemple, accions sobre fluxos d’armes i sancions a individus responsables). Informes internacionals recomanen accions contra el suport transfronterer a grups rebels.
  
  

• Protecció i ajuda humanitària ampliada: corredors humanitaris segurs, finançament urgent per salut i alimentació (moltes clíniques estan sense medicaments), i desplegament d’equips de protecció civil. Organitzacions com la ICRC han alertat de la situació crítica de salut a l’est.
  
  

• Rendició de comptes i justícia internacional: investigacions del TPI/ICC i mecanismes de responsabilitat per crims de guerra i abusos. El reforç d’investigacions i l’aplicació de la llei internacional són claus per la reconciliació.
  
  

• Reforç de capacitat estatal i reformes de seguretat: professionalitzar i reformar les forces de seguretat congoleses amb inspecció internacional i control civil, per reduir abusos i restaurar l’autoritat a llarg termini.
  
  

• Enfocament sobre economia i mineria responsable: controls exportadors i transparència en la mineria (mesures econòmiques que disminueixin l’alimentació financera dels grups armats i garanteixin que els recursos beneficiïn la població). El govern congolec ha adoptat mesures sobre el cobalt el 2025, que formen part d’aquest eix econòmic.

Víctimes d’aquest conflicte:

Al voltant de 7.000 morts des de gener de 2025 sols a l’est de la RDC per enfrontaments amb l’M23 i forces estatals, segons el primer ministre Judith Suminwa Tuluka.

En un període de 5 dies durant l’ofensiva de gener de 2025, almenys 700 morts a Goma i rodalia.

En una massacre de novembre de 2022 a Kishishe i Bambo, l’ONU xifra almenys 131 civils morts i altres fonts diuen al voltant de 270–300 civils.

Novembre 2025