Nom del conflicte: conflictes armats interns del Txad.

País/països: Txad (amb implicació recurrent de països veïns).

Data d’inici: 1965 (conflictes armats intermitents fins a l’actualitat)

Parts enfrontades: 

• Govern del Txad i Forces Armades Txadianes.

• Grups rebels armats (diverses faccions al llarg del temps).

• Actors externs implicats en diferents fases:

- Líbia (especialment durant les dècades de 1970–80).
- França (suport militar al govern).
- Sudan (implicació indirecta en etapes concretes). Per saber-ne més clica aquí.

Descripció del conflicte:

El Txad ha patit una successió gairebé contínua de conflictes armats interns des de la independència (1960). Les causes principals inclouen la fragmentació ètnica i regional, la marginalització del nord i l’est del país, la debilitat institucional i la lluita pel control del poder polític.

La primera guerra civil esclata el 1965, seguida de dècades de rebel·lions armades i cops d’estat. El país també va ser escenari d’un conflicte amb Líbia pel control de la Franja d’Aozou, resolt el 1994 a favor del Txad per decisió del Tribunal Internacional de Justícia.

Durant el govern d’Idriss Déby Itno (1990–2021), el país va viure una relativa estabilitat autoritària, però amb rebel·lions armades recurrents. Després de la seva mort en combat el 2021, una junta militar va assumir el poder, mantenint una situació de fragilitat política i risc de nous enfrontaments.

El Txad juga també un paper clau en la lluita contra grups jihadistes a la regió del Sahel, fet que incrementa la seva militarització i dependència de suport exterior.

Persones i col·lectius afectats: 

• Població civil, especialment en zones rurals.

• Comunitats del nord, est i sud del país.

• Persones desplaçades internes.

• Refugiats procedents del Sudan i la República Centreafricana.

• Joves reclutats per forces armades i grups rebels.

Danys materials ocasionats:

• Destrucció d’infraestructures bàsiques.

• Desplaçaments massius de població

• Deteriorament del sistema sanitari i educatiu.

• Militarització del territori.

• Estancament econòmic i pobresa estructural.

Vies de solució:

• Acords de pau amb grups rebels (diversos, amb èxit limitat).

• Mediació regional i internacional.

• Transició política cap a un govern civil.

• Reformes institucionals i inclusió política.

• Estabilització regional del Sahel (la dependència del poder militar continua sent un obstacle clau).

Víctimes d’aquest conflicte:

• Desenes de milers de morts al llarg de diverses dècades.

• Centenars de milers de desplaçats interns i refugiats.

• Víctimes indirectes per fam, malalties i inseguretat crònica.

Fonts d’informació:

• Nacions Unides (ONU).

• International Crisis Group.

• Human Rights Watch.

• Amnistia Internacional.

• BBC, Al Jazeera.

• Encyclopaedia Britannica.

• Informes acadèmics sobre el Sahel.

Més informació:

alerta2025. Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz.  

Hi trobareu la part del document que aporta informació sobre la República del Txad.