MYANMAR

Nom del conflicte: Conflicte armat de Myanmar (cop d’estat i guerra civil de 2021).

País: Nyanmar (anteriorment conegut com a Birmània).

Data d’inici: 1 de febrer de 2021 (cop d’estat militar que desencadena la guerra actual).

El país viu conflictes interns des de la seva independència el 1948.

Parts enfrontades: 

• Junta militar (Tatmadaw): Forces Armades de Myanmar, que van prendre el poder el 2021.
  
  

• Govern d’unitat nacional (NUG): Govern a l’exili format per diputats elegits i grups prodemocràtics.
  
  

• Forces de Defensa Popular (PDF): Braç armat del moviment civil opositor.
  
  

• Grups ètnics armats: Diverses milícies de minories nacionals (com els Karen, Kachin, Shan, Chin, Rakhine, etc.) que lluiten per autonomia o independència.

Descripció del conflicte:

El conflicte va esclatar després del cop d’estat del febrer de 2021, quan l’exèrcit de Myanmar va destituir el govern democràtic d’Aung San Suu Kyi i va imposar la llei marcial. Les protestes civils pacífiques van ser reprimides amb violència, fet que va portar molts ciutadans a unir-se a grups armats opositors.

El país ha esdevingut un escenari de guerra civil amb múltiples fronts: el govern militar intenta mantenir el control de les principals ciutats i vies de comunicació, mentre que les forces rebels dominen grans zones rurals.

A més, el conflicte s’ha sumat a les disputes ètniques històriques, que ja afectaven Myanmar des de fa dècades.

Persones i col·lectius afectats: 

• La població civil (amb més de 2 milions de desplaçats interns i centenars de milers de refugiats en països veïns com Tailàndia, l’Índia o la Xina).
  
  

• Minories ètniques, especialment els rohingyes, kachin, karen i chin.
  
  

• Dones i infants, víctimes de violència sexual, detencions i bombardejos.
  
  

• Activistes, periodistes i defensors dels drets humans, perseguits o empresonats.

Danys materials ocasionats:

• Destrucció de pobles sencers i infraestructures (escoles, hospitals, ponts, temples).
  
  

• Incendis provocats per l’exèrcit durant les operacions de “terra cremada”.
  
  

• Col·lapses econòmics, escassetat d’aliments i interrupció de serveis bàsics.
  
  

• Deteriorament general del sistema sanitari i educatiu.

Vies de solució:

• Negociacions internacionals impulsades per l’ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic), tot i que amb poc èxit.
  
  

• Pressió diplomàtica i sancions per part de la Unió Europea, els Estats Units i altres països.
  
  

• Mediació humanitària d’organitzacions com l’ONU i la Creu Roja.
  
  

• Reclamació d’un diàleg polític inclusiu entre la junta militar, el govern civil i els grups ètnics armats per establir un procés de transició democràtica.

Víctimes d’aquest conflicte: 

1. Població civil en general:

• Milers de persones han mort o han resultat ferides per bombardejos, execucions i atacs indiscriminats de l’exèrcit (Tatmadaw).
  
  

• Segons dades de l’ONU, hi ha més de 2 milions de desplaçats interns i centenars de milers de refugiats que han fugit a Tailàndia, l’Índia, Bangladesh o la Xina.
  
  

• Moltes ciutats i pobles han estat cremats o destruïts durant les operacions militars.
  
  

2. Minories ètniques:

El conflicte ha agreujat la discriminació històrica contra diversos pobles ètnics:

• Rohingyes: minoria musulmana durament perseguida, especialment a l’estat de Rakhine. Milers han estat assassinats o forçats a fugir a Bangladesh des del 2017.
  
  

• Karen, Kachin, Chin, Shan, Mon i altres grups ètnics: pateixen bombardejos, desplaçaments forçats i repressió militar.
  
  

• Les seves comunitats sovint es troben entre dos fronts, patint represàlies tant del règim com dels grups rebels.
  
  

3. Dones i infants:

• Les dones pateixen violacions, assetjament i violència sexual com a arma de guerra.
  
  

• Els infants són víctimes de desnutrició, manca d’accés a l’educació i, en alguns casos, reclutats per grups armats.
  
  

• Moltes famílies han estat desmembrades o separades en camps de refugiats.
  
  

4. Activistes, periodistes i defensors dels drets humans:

• Centenars d’activistes han estat detinguts, torturats o executats per oposar-se al règim militar.
  
  

• Els periodistes independents són empresonats o forçats a fugir del país.
  
  

• L’exèrcit ha intentat silenciar qualsevol forma de dissidència i controlar la informació.
  
  

5. Víctimes col·laterals i humanitàries:

• La fam i la pobresa extrema s’han disparat a causa de la destrucció d’infraestructures, el bloqueig de carreteres i la manca d’ajuda humanitària.
  
  

• Hospitals i escoles han estat atacats, deixant milers de persones sense atenció mèdica ni educació.